AVÍS DE COOKIES: Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d´ús de la web, així com la millora del funcionament i personalització de l´experiència de navegació de l´usuari. Acceptar Més informació

Presentació

  1. Portada /
  2. Coneix el Palau /
  3. L' edifici /
  4. Presentació
“És una sala fantàstica, té una acústica meravellosa. He anat girant amb la veu cap a totes les adreces i puc dir que és lo més bell que mai he sentit".

 

Les declaracions de Montserrat Caballé – la nostra soprano més internacional - no fan sinó corroborar la cèlebre frase de Plácido Domingo després del seu primer concert al nostre auditori: "El Palau és un Stradivarius". Des d'aquelles primeres declaracions, l'acústica del Palau ha sigut unànimement elogiada pels músics que han xafat el seu escenari.

Des d'aquelles primeres declaracions, l'acústica del Palau ha sigut unànimement elogiada pels músics que han passat pel seu escenari: Abbado, Barenboim, Celibidache, Mehta, Menuhin, Muti, Solti, Sinopoli o Essa-Pekka Salonen que recentment afirmava: "Quant a acústica és dels millors auditoris moderns del món en què he actuat. Poden estar molt orgullosos d'ell perquè la resposta sonora és excel·lent"


L'arquitectura del Palau

Projectat per José María de Paredes, Premi Nacional d'Arquitectura i artífex d'altres auditoris com els de Madrid i Granada, el Palau de la Música de València va ser inaugurat el 25 d'abril de 1987. Des de llavors, el Palau s'ha erigit com un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Els més de 500.000 espectadors per any, parlen per si sols de la popularitat de l'auditori, considerat hui com un dels centres musicals més importants d'Europa.

La transparència és el mitjà adoptat per l'arquitecte en esta inusual experiència. Una gran volta envidada, que corre paral·lela al llit del riu, servix d'accés principal sense obstaculitzar la seua visualitat axial.

El Palau participa de l'enjardinament del Túria i de la voluntat que l'aigua, sentit últim de la pròpia existència del riu, estiga present. Espais verds d'arbratge creixen en l'interior del vestíbul, un autèntic hivernacle, mentres la cascada de vidre pareix abocar directament sobre l'estany que Ricardo Bofill ha dissenyat per a este tram de l'antic llit enfront del Palau.